At the IGTP TODAY
El grup de recerca en Neurobiologia Cel·lular i Molecular, liderat per Teresa Gasull a l'IGTP, té per objectiu desenvolupar recerca bàsica i translacional en l'àmbit de l'ictus. Aquesta setmana han publicat una revisió d'avenços recents en el camp, que inclou el rol de la ferroptosi en la neurodegeneració per ictus i referències a publicacions pròpies del grup en aquest àmbit.
L'estudi del grup de recerca en Malaltia Inflamatòria Intestinal de l'IGTP va rebre el reconeixement com al millor treball d'investigació bàsic-translacional, en el marc del Congrés Català de Digestologia 2019. El treball, presentat per la Dra. Violeta Lorén s'emmarca en una de les línies de recerca preferents del grup, centrada en conèixer, predir i solucionar una de les principals complicacions terapèutiques que afecten als malalts de colitis ulcerosa: el fracàs als glucocorticoides.
L'estudi, liderat pel grup de recerca en Càncer Hereditari a l’IGTP, s'ha centrat en la caracterització de cèl·lules mare de pluripotència induïda (iPSCs) de tumors benignes característics de la Neurofibromatosi de tipus 1 (NF1). Les iPSCs són cèl·lules capaces de regenerar-se de manera indefinida i que poden generar qualsevol altra cèl·lula del cos, de manera que proporcionen una font cel·lular inesgotable per a l'estudi dels tumors i el desenvolupament de nous tractaments.
Com ho fan? Com s'arriba a la informació genètica a partir d'una mostra de sang? I com es gestiona la informació genètica de 20.000 persones? Com s'ho fan per fer que tota aquesta informació sigui comprensible i se'n puguin desenvolupar estudis de recerca? Són preguntes que es feien els voluntaris del projecte GCAT que aquest dimecres han participat d'una visita al Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) i al Barcelona Supercomputing Center (BSC), ambdós centres col·laboradors del projecte. Preguntes que, ara, ja tenen resposta.
El nou estudi del grup de recerca d'Immunologia de la Diabetis, liderat per Marta Vives-Pi a l'IGTP, juntament amb el University Medical Center Hamburg-Eppendorf, s'ha desenvolupat seguint un estudi previ liderat pel grup alemany. El nou estudi aprofundeix en l'efecte de la betametasona en nounats i la seva susceptibilitat de desenvolupar diabetis tipus 1, en els casos en què el fàrmac s'administra a les mares durant l'embaràs. A més de corroborar els resultats previs i trobar nous canvis en el desenvolupament del sistema immunitari, els resultats esclareixen aspectes sobre l'efecte del fàrmac en les mateixes cèl·lules productores d'insulina. L'estudi s'ha publicat a la revista Scientific Reports.
Investigadors del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars (ICREC) a l'IGTP, i CIBER Cardiovascular, liderats pel Dr. Antoni Bayés, assenten les bases per a l'optimització de teràpia cel·lular reparadora en pacients amb insuficiència cardíaca. L'estudi, desenvolupat en col·laboració amb el laboratori d'Immunogenètica i Histocompatibilitat i la unitat de Teràpia Cel·lular del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, ha estudiat l'al·lel HLA i les freqüències d'haplotips en una cohort de pacients amb insuficiència cardíaca (IC) com a pas previ a l'optimització de futures teràpies cel·lulars al·logèniques en aquests pacients.
La investigadora Ana Gámez ha rebut un dels premis Pioner 2018, el reconeixement promogut per la Institució CERCA. L'objectiu del guardó és distingir aquells investigadors i investigadores que acaben d'elaborar una tesi doctoral i que n'han obtingut uns resultats clarament orientats a ser aprofitats comercialment.
Aquesta setmana s'ha reunit a l'IGTP els professionals que conformen el Centre de Referència (CSUR) per a les Síndromes Neurocutànies - Facomatosis. L'objectiu d'aquestes trobades-simposi periòdiques és recapitular la feina feta en la vessant de l'assistència i també en la vessant de la investigació.
Investigadors del Grup de Recerca de Patologia Digestiva Inflamatòria a l'IGTP i del CIBER de Malalties Hepàtiques i digestives (CIBREHD) han identificat elements clau del mecanisme darrera del fracàs de tractaments amb esteroides per a colitis ulcerosa en alguns pacients. El fracàs en el tractament és un dels principals obstacles en el maneig de la malaltia i aquestes noves troballes ho podrien prevenir, alhora que permetre una millor eficiència de les teràpies de rescat, quan són necessàries. L'estudi també identifica un possible biomarcador per predir quins pacients podrien patir fracàs terapèutic. La recerca l'ha liderat el Dr. Eugeni Domènech i el Dr. Josep Manyé, i s'ha publicat recentment a la revista Journal of Crohn's and Colitis.
El Dr. Rafael de Cid es va incorporar a l'institut el 2012 com a Director científic del projecte GCAT. Des d'aleshores, el projecte s'ha establert amb èxit i ara comença a publicar els primers resultats derivats de la recerca. Hi hem parlat sobre els sis articles que ja s'han publicat aquest any i dels projectes en cartera.
