L’Institut de Recerca de l’Hospital Germans Trias i Pujol demostra com la medicina personalitzada ajuda a controlar abans els efectes de l’acromegàlia

El Grup de Recerca d'Endocrinologia i Obesitat de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), centre associat a un dels grans hospitals universitaris de l'àrea de Barcelona, l'Hospital Germans Trias i Pujol, ha donat un pas molt rellevant pel que fa a la recerca i l'assistència de l'acromegàlia, una malaltia rara causada per un excés de secreció d'hormona de creixement i que es produeix en més del 99% dels casos per un tumor generalment benigne de la hipòfisi.

Aquest grup, referent internacional en aquest àmbit i liderat pel Dr. Manel Puig, ha aconseguit desenvolupar un protocol amb biomarcadors per a ajudar els pacients amb acromegàlia a controlar abans els efectes que els causa la malaltia, que té com a un dels seus principals problemes el fet que es diagnostica amb uns 10 anys de retard. Passa quan es fan evidents un seguit de canvis esquelètics i facials cridaners, com el creixement de les mans i dels peus o altres problemes de salut com ara afecció cardíaca o desenvolupament de lesions articulars o diversos tipus de càncer.

La troballa del grup és el resultat d'un estudi clínic a nivell estatal que, per primera vegada al món, ha demostrat que aquests biomarcadors són útils per predir l'efectivitat dels fàrmacs que s'indiquen per al control d'aquesta malaltia. Per exemple, la dels tractaments clàssics -com els anomenats lligands del receptor de somatostatina de primera generació (fgSRL)-, que fins ara només tenen una efectivitat del 50%. En aquest sentit, l'altra derivada rellevant d'aquest estudi és que l'ús d'aquests biomarcadors ajuda a indicar teràpies personalitzades que augmenten l'efectivitat fins al 80%, i de manera més ràpida que amb el tractament clàssic.

Manel Puig i el seu equip han estat treballant en la recerca de l'acromegàlia durant 12 anys. En aquest temps, han aconseguit posicionar-se a nivell internacional en diversos aspectes d'aquesta malaltia rara i han creat un grup internacional, amb un grup espanyol que ha mostrat una activitat científica creixent i una progressió geomètrica en els últims cinc anys.

"Mai fins ara s'havia fet un estudi prospectiu posant a prova protocols amb marcadors de resposta que, en funció del que indiquin, permeten assignar un tractament o un altre. És, de fet, la demostració que la medicina de precisió per tractar l'acromegàlia és possible, quelcom que fa anys que s'estava debatent internacionalment", emfatitza Puig.

Tractar l'abans possible una malaltia poc freqüent

Com a malaltia considerada com a rara, l'acromegàlia és molt poc freqüent: afecta unes 70 persones per milió d'habitants al món i cada any es diagnostiquen entre 6 i 9 casos nous per cada milió d'habitants. De fet, a l'Hospital Germans Trias no se solen veure més de 6 casos nous a l'any.

Pot afectar qualsevol persona i se sol diagnosticar a partir dels 40 anys, però també poden haver-hi casos en la infància que si no es diagnostiquen a temps ocasionant gigantisme. A més d'aquestes deformacions facials i esquelètiques, que acaben sent molt manifestes, l'excés d'hormona de creixement produeix alteracions severes en altres parts del cos: augment de la mida del cor que pot condicionar insuficiència cardíaca, tendència a la diabetis, apnea de la son i un increment de desenvolupament de diversos tumors, especialment, de càncer de còlon.

El seu tractament té com a objectiu normalitzar els nivells hormonals, eliminar el tumor i tractar les complicacions associades, quelcom que es pot aconseguir primer amb cirurgia o amb fàrmacs. En aquest darrer sentit, pel que fa al tractament mèdic, fins ara se segueix un enfocament d'assaig-error, de manera que durant un temps que pot allargar-se anys només s'indiquen determinats fàrmacs per, per separat o de forma combinada, tractar de controlar la patologia.

"Un cop diagnosticada la malaltia és clau no perdre temps en tractar-la. Fins ara, els pacients podien passar mesos provant fàrmacs que, en el millor dels casos, només són útils per a la meitat dels malalts. Ara, amb aquests marcadors, descartarem tractaments que no funcionaran i podrem centrar-nos en d'altres modalitats terapèutiques que sí ho faran i que tenen una eficàcia superior. Si l'encertem, en mig any el pacient té controlada la malaltia, però si no aquest termini s'allarga molt més", exemplifica Puig, investigador principal de l'estudi.

La celeritat en el control de la malaltia, a més, cobra rellevància pel que fa a la seva cura. En aquest sentit, malgrat que l'acromegàlia només es cura amb una cirurgia, sovint aquesta es realitza amb més garanties quan es fa de forma diferida; és a dir, controlant primer hormonalment al pacient amb el tractament farmacològic pertinent abans d'intervenir-lo.

L'estudi, anomenat ACROFAST i publicat recentment a The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, es va realitzar entre 2018 i 2023 en 21 centres terciaris de referència d'Espanya. En 11 d'aquests es va administrar el tractament clàssic en una quarantena de pacients, mentre que en els centres restants 40 pacients més van rebre un tractament personalitzat gràcies a l'ús d'aquests biomarcadors predictius. Com a conclusió, aquests van controlar millor i abans els efectes de la malaltia, quelcom rellevant si, com s'ha dit, poden passar molts mesos fins que un pacient amb acromegàlia troba la teràpia adequada. La Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició ha donat suport a aquest estudi que s'ha fet amb fons competitius de l'Institut Carlos III.

Referència

Montserrat Marques-Pamies, Joan Gil, Miguel Sampedro-Nuñez, Elena Valassi, Betina Biagetti, Olga Giménez-Palop, Marta Hernández, Silvia Martínez, Cristina Carrato, Rocío Villar-Taibo, Marta Araujo-Castro, Concepción Blanco, Inmaculada Simón-Muela, Andreu Simó-Servat, Gemma Xifra, Federico Vázquez, Isabel Pavón, José Antonio Rosado, Rogelio García-Centeno, Roxana Zavala, Felicia Alexandra Hanzu, Mireia Mora, Anna Aulinas, Nuria Vilarrasa, Soledad Librizzi, María Calatayud, Paz de Miguel, Cristina Alvarez-Escola, Antonio Picó, Isabel Salinas, Carmen Fajardo-Montañana, Rosa Cámara, Ignacio Bernabéu, Mireia Jordà, Susan M Webb, Mónica Marazuela, Manel Puig-Domingo, Personalized medicine in acromegaly: The ACROFAST study, The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, 2024. DOI: doi.org/10.1210/clinem/dgae444