Plasmodium vivax, un paràsit de la malària resistent a l'eliminació
Per què resulta tan difícil eliminar el paràsit de la malària Plasmodium vivax, "l'oblidat"? Presentem dades científiques recents.
At the IGTP TODAY
Per què resulta tan difícil eliminar el paràsit de la malària Plasmodium vivax, "l'oblidat"? Presentem dades científiques recents.
Per comprendre millor la complexitat de les infeccions per P. vivax, el projecte "Novel organ-on-a-chip technology to study extracellular vessicles-mediated cryptic infections in Plasmodium vivax malària", impulsat per CaixaResearch, ha produït aquest vídeo per difondre idees clau sobre les infeccions eritrocítiques críptiques. La iniciativa està liderada per Hernando A del Portillo i Carmen Fernández-Becerra, líders del Grup de Recerca Plasmodium vivax i Exosomes (PvREX) a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) a Espanya.
Un grup de l'IGTP i d'ISGlobal ha contribuït a elaborar un document amb noves directrius per a l'aïllament i la caracterització de vesícules extracel·lulars en la recerca de malalties parasitàries. L'estudi, publicat a la revista Journal of Extracellular Biology, podria millorar la nostra comprensió de les interaccions hoste-paràsit i avançar en el diagnòstic precoç, el tractament i la prevenció de malalties causades per paràsits.
Gràcies a un model en ratolins, l'equip investigador va caracteritzar el perfil de proteïnes contingudes en petites vesícules secretades per cèl·lules del fetge, on s'amaga la forma latent del paràsit.
El projecte, liderat per Hernando A del Portillo, és un dels 30 projectes seleccionats, entre més de 600 propostes presentades per a la convocatòria de 2021. El programa CaixaResearch de Recerca en Salut ha seleccionat 30 nous projectes punters de recerca biomèdica a Espanya i Portugal en la convocatòria actual, incloent el liderat per Hernando A. del Portillo, investigador ICREA en l'ISGlobal i co-adscrit a l'IGTP.
El grup de recerca de Plasmodium vivax i Exosomes (PVREX) ha treballat estretament amb la Unitat de Citometria de l'IGTP per utilitzar citometria multiparàmetre combinada amb tècniques de purificació cel·lular per estudiar les poblacions cel·lulars complexes de la melsa humana. L'estudi, publicat a Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, també examina les interaccions de vesícules extracel·lulars del plasma de pacients amb infeccions per Plasmodium vivax, un dels paràsits que causa malària, i els diferents tipus de cèl·lules de la melsa. És la primera vegada que es fa aquest tipus d'estudi amb mostres de melsa de donants.
El treball se centra en la melsa, que fins ara es creia que era l'òrgan responsable d'eliminar els paràsits de malària de la sang; ara aporten dades que mostren que, per contra, és un reservori i un viver del paràsit. A més, l'estudi explica perquè la malària causada per P. vivax pot tenir una forma hepàtica latent responsable de recaigudes clíniques, juntament amb paràsits a la melsa, probablement responsables d'infeccions cròniques asimptomàtiques, proporcionant així noves vies per a estratègies alternatives de control.
Tres grups de l'IGTP han col·laborat amb diversos grups brasilers en un estudi del paràsit Plasmodium Vivax. L'article, que s'ha publicat al Journal of Infectious Diseases, demostra la presència de P. vivax a la medul·la òssia durant les infeccions, fet que ha estat controvertit fins ara. També han mostrat que altera la producció normal de glòbuls vermells, a més de canviar la resposta immune.
Les vesícules extracelulars (VEs) que circulen a la sang dels pacients amb Chagas són una eina valuosa per identificar potencials marcadors de resposta al tractament , segons un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per "la Caixa". Amb aquesta estratègia, l'equip investigador identifica per primera vegada una sèrie de proteïnes, incloent-ne una del paràsit, que podrien servir per avaluar la resposta a tractaments existents o futurs
Les vesícules extracel·lulars (VEs) juguen un paper important en la patologia de la malària vivax, segons un estudi dirigit per investigadors de l'Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa", i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). L'estudi s'ha dut a terme al Campus Can Ruti, amb la participació de la plataforma de Genòmica de l'IGTP, el servei de Nefrologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, i investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, indiquen que les VEs de pacients amb P. vivax comuniquen amb els fibroblasts de la melsa humana, la qual cosa promou l'adhesió de glòbuls vermells infectats pel paràsit. Aquestes troballes aporten informació valuosa sobre la patologia de la malària vivax.