L'Hospital Germans Trias engega el primer cribratge a Catalunya per detectar la diabetis de tipus 1 abans que apareguin els primers símptomes

El diagnòstic precoç pot ajudar a evitar complicacions greus, a reduir ingressos i a minimitzar l'impacte que causa el debut per aquesta malaltia en infants i adolescents

L'Hospital Germans Trias ha implementat, per primera vegada a Catalunya, un cribratge per detectar l'aparició de la diabetis de tipus 1 en fases preclíniques; és a dir, abans que apareguin els primers símptomes, amb l'objectiu de poder endarrerir i suavitzar el pas a la fase simptomàtica i evitar algunes complicacions greus que aquesta malaltia causa al moment del diagnòstic.

La diabetis de tipus 1 (DT1) és una malaltia autoimmune en la que el sistema immunitari destrueix de forma progressiva les cèl·lules beta del pàncrees que produeixen la insulina, l'hormona que regula els nivells de glucosa en sang. La DT1 sol aparèixer en la infància, l'adolescència i la joventut, i actualment, l'únic tractament existent, que no curació, és la injecció d'insulina.

Els anticossos específics contra les cèl·lules beta del pàncrees són "l'eina clau per identificar les fases més inicials de la malaltia abans que apareguin els símptomes", explica Bibiana Quirant, immunòloga del Germans Trias. Aquesta detecció precoç es realitza a través d'una analítica.

Des de l'any passat les guies clíniques internacionals recomanen el diagnòstic precoç d'aquesta malaltia en fases preclíniques. Malgrat que els pacients acabaran desenvolupant la malaltia amb el pas de temps, la detecció precoç pot ajudar de diverses maneres: avançant en l'educació en diabetis i en l'adopció de pautes d'alimentació i d'estils de vida saludables, així com programant uns controls de salut per valorar l'evolució de la malaltia als quals aquestes persones no haurien accedit si no haguessin estat diagnosticats precoçment.

La cap del Servei d'Immunologia de l'Hospital i del grup d'Immunopatologia de l'Institut de Recerca Germans Trias (IGTP), Eva Martínez Cáceres, defineix la DT1 com "una malaltia silenciosa i latent", i recorda que poden passar mesos o anys entre la generació dels autoanticossos, biomarcadors de l'inici de la destrucció, fins que la malaltia es manifesta clínicament. "Guanyar temps amb la detecció precoç d'aquesta diabetis evitaria casos greus, bona part dels quals ara acaben a la unitat de crítics o amb hospitalitzacions de força dies a l'hospital", afegeix Marta Murillo, endocrinòloga pediàtrica del Germans Trias.

Una d'aquestes afeccions de gravetat és la cetoacidosi diabètica, que sovint duu a l'UCI a la meitat dels menors de 18 anys que es diagnostiquen amb DT1. Tot plegat s'evitaria, per exemple, iniciant l'administració d'insulina si és precís en els pacients en què el cribratge ha confirmat que presenten autoimmunitat contra les cèl·lules beta però que encara no han debutat amb símptomes.

"Quan un infant debuta amb la diabetis, les mares i pares arriben a urgències sense saber què li està passant, i acaben amb un ingrés d'una setmana per un diagnòstic colpidor, que els condiciona per a la resta de la seva vida", explica Martínez Cáceres. "Saber amb previsió, molt abans que apareguin els símptomes, que desenvoluparan DT1 i que podran tractar-se gradualment amb insulina o adaptant l'estil de vida, els ajudarà a fer una transició més subtil i menys abrupta cap a la malaltia, a pair-la millor i a evitar que causi complicacions clíniques rellevants", afegeix Murillo.

A més, aquests cribratges amb què es detecten precoçment futurs pacients de DT1 estan començant a proliferar arreu del món gràcies a un altre motiu: l'aprovació, encara pendent per part de l'Agència Europea del Medicament, d'un nou fàrmac que s'ha comprovat eficient per a frenar l'evolució a fases simptomàtiques (d'inici d'insulina), durant un temps i a l'espera de que s'aprovin d'altres.

Per tot plegat, fa un any i mig que l'Hospital Germans Trias va constituir un grup transversal -amb professionals d'Endocrinologia, de Pediatria, d'Immunologia, de Bioquímica Clínica, dels grups d’Immunopatalogia i Immunologia de la Diabetis de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), etc.- per dur a terme aquest cribratge. Cada membre aporta la seva expertesa única i crucial per la implementació i sostenibilitat de la detecció e intervenció precoç de la DT1.

En primer lloc, el cribratge es dirigeix a un grup de població amb major risc: el d'infants que tenen algun germà, pare o mare diagnosticat de DT1. En aquest temps, ja s'han cribrat prop d'una norantena de menors i en quatre d'ells les analítiques han detectat la presència d'autoanticossos que confirmen precoçment la presència de malaltia. Des de llavors, aquests quatre infants ja es controlen a la Unitat de Diabetis.