La contaminació atmosfèrica s'associa amb una major durada dels símptomes de la COVID persistent

L'exposició a contaminants atmosfèrics (PM_2,5 i PM₁₀) s'associa amb una major durada de símptomes de la COVID persistent, en part a causa del seu impacte en la gravetat de la infecció aguda. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i publicat en Environmental Health Perspectives.

La COVID persistent és una malaltia heterogènia en la qual símptomes com la fatiga, la dificultat per a respirar i els problemes cognitius persisteixen durant mesos després d'una infecció per COVID-19 i no poden explicar-se per altres diagnòstics. La càrrega real de la COVID persistent és encara incerta, però es calcula que afecta milions de persones a tot el món. Tampoc es coneixen bé els seus factors de risc, ja que fins i tot les persones amb símptomes lleus o asimptomàtics durant la infecció aguda poden desenvolupar una COVID persistent.

"Anteriorment vam mostrar que l'exposició a la contaminació atmosfèrica està relacionada amb un major risc d'emmalaltir greument per COVID-19 i amb una menor resposta a la vacuna, però hi ha molt pocs estudis sobre l'efecte del medi ambient en la COVID persistent", explica Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal. En aquest estudi, ell i els seus col·legues van investigar si la contaminació atmosfèrica i altres exposicions ambientals, com el soroll, la llum artificial nocturna i els espais verds, estaven associades amb el risc -o la durada- de la COVID persistent.

L'estudi va seguir a més de 2.800 adults de la cohort COVICAT, d'entre 40 i 65 anys que vivien a Catalunya i que van completar tres qüestionaris en línia (2020, 2021 i 2023) durant la pandèmia. Aquestes enquestes van recollir informació sobre infeccions per COVID-19, estat de vacunació, estat de salut i dades sociodemogràfiques. A més, l'equip investigador va calcular l'exposició residencial al soroll, les partícules, l'ozó, el diòxid de nitrogen, els espais verds i la llum artificial nocturna per a cada participant.

Factors de risc de la COVID persistent

L'anàlisi va mostrar que una de cada quatre persones que van contreure COVID-19 van experimentar símptomes persistents durant tres mesos o més, i un 5% va experimentar símptomes que van durar durant dos anys o més. Les dones, les persones amb nivells educatius més baixos, aquelles amb condicions cròniques prèvies i els qui van tenir una COVID-19 greu van presentar major risc de desenvolupar COVID persistent. La vacunació, d'altra banda, va tenir un impacte positiu: només el 15% dels participants vacunats van desenvolupar COVID persistent, en comparació amb el 46% dels no vacunats.

Contaminació atmosfèrica i COVID llarg persistent

L'exposició a partícules en l'aire (PM_2,5 i PM₁₀) es va associar amb un lleuger augment del risc de COVID persistent de llarga durada (és a dir, persones que van informar tenir COVID persistent en 2021 i els símptomes de la qual seguien presents l'última setmana abans de l'entrevista de 2023). El risc de COVID persistent de llarga durada va augmentar de manera lineal amb majors nivells d'exposició a les partícules en suspensió. En contrast, factors com la proximitat a espais verds o el soroll del trànsit a penes van influir en la durada de la COVID persistent.

L'equip investigador assenyala que, si bé és possible que la contaminació atmosfèrica no sigui una causa directa de la COVID persistent, sí que podria augmentar la gravetat de la infecció inicial, la qual cosa, al seu torn, eleva el risc de COVID prolongada. "Aquesta hipòtesi es veu recolzada per l'associació entre les partícules en suspensió i els casos més greus i duradors de COVID persistent, però no amb tots els casos", afirma Apolline Saucy, primera autora de l'estudi.

Cal més recerca per a desglossar els diferents tipus de símptomes persistents i obtenir una imatge més detallada de com poden influir els factors ambientals. "Aquest tipus d'estudis és especialment rellevant a mesura que més persones continuen recuperant-se de la COVID-19 i bregant amb els seus possibles efectes a llarg termini", afirma Kogevinas.

Sobre COVICAT

La cohort COVICAT és una cohort basada en la població de COVID-19 dissenyada per a caracteritzar l'impacte sanitari de la pandèmia de COVID-19 en la població de Catalunya. Les dades de referència procedeixen del projecte GCAT (Genomes per a la Vida) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

Referència

Saucy A, Espinosa A, Iraola-Guzman S, Castaño-Vinyals G, Harding BN, Karachaliou M, Ranzani I, De Cid R, Garcia-Aymerich J, Kogevinas M. Environmental exposures and Long-COVID in a Prospective Population-Based Study in Catalonia (COVICAT study). Environmental Health Perspectives. 2024. https://doi.org/10.1289/EHP15377