Geòrgia Escaramís
30 d’octubre de 2025
Catedràtica de la Universitat de València
Presidenta d’ISBA (1998)
Pionera en estadística bayesiana
Àrees clau:
“Susie va ser una de les figures més influents en el desenvolupament del pensament bayesià al món. Una líder científica amb energia, humor i una generositat inesgotable.”
— Jim Berger, Duke University
El teorema de Bayes ens permet actualitzar les creences quan observem nova informació:
\[ p(\theta \mid X) = \frac{p(X \mid \theta)\,p(\theta)}{p(X)} \]
En resum: creences → evidència → noves creences.
En aquests casos, els models jeràrquics (o multinivell) descriuen nivells d’informació connectats i el pensament bayesià els gestiona de manera coherent.
El pensament bayesià “entén” la jerarquia de la realitat.
θ
(nivell global)
│ p(α|θ)
▼
α₁, α₂, …, αⱼ
(nivell de grup)
│ p(X|α)
▼
X₁ⱼ, X₂ⱼ, …, Xₙⱼ
(dades observades)
\(\theta\) → creences prèvies globals
\(\alpha_j\) → paràmetres de grup condicionats
\(X_{ij}\) → observacions condicionades
Això condueix a la posterior jeràrquica:
\[ p(\theta,\alpha \mid X)\propto p(X\mid \alpha)\,p(\alpha\mid \theta)\,p(\theta) \]El pensament bayesià uneix dades, processos i creences dins una mateixa estructura coherent.
En molts models reals, la posterior no té forma tancada,i calcular-la de manera exacta és inabastable.
MCMC (Markov Chain Monte Carlo) va obrir la porta a la inferència aproximada: mostrejar la posterior mitjançant simulació iterativa, a canvi d’un gran cost computacional.
El 2009, un canvi de paradigma:
INLA (Integrated Nested Laplace Approximation) permet aproximar les marginals posteriors de manera ràpida i precisa — per a models amb processos latents gaussians. 🔗 Projecte INLA
Contrast i diagnòstic de models bayesians
Bayarri & Berger (2000), JASA
→ Definició formal dels p-values predictius i eines per comprovar l’ajust dels models.
Priors objectius i “reference priors”
Berger & Bayarri (1999), Annals of Statistics
→ Fonament teòric dels priors no informatius i de l’anàlisi bayesiana objectiva.
Calibració de models de simulació
Kennedy, Bayarri, Berger et al. (2001–2009)
→ Pionera en la integració de dades observades i models computacionals complexos.
Selecció i comparació de models bayesians
Bayarri & Berger (2012), Annals of Statistics
→ Nous criteris i aproximacions per a la tria de models i el control de l’evidència.
Una contribució constant: fer la inferència bayesiana més rigorosa, interpretable i útil.
Model jeràrquic espaci-temporal conjunt (multivariant)
per les ITS a Catalunya
🧩 Case study
La incidència de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Catalunya augmenta de manera ininterrompuda des del 2016 i planteja un repte creixent per a la salut pública.
** Objectiu: model conjunt espai–temps, robust i interpretable → separar el component comú, captar l’específic, mesurar tendències per infecció i incloure factors de risc.
Model conjunt bayesià Espai (S) – Temps (T)
\[ O_{i,t}^{(d)} \sim \text{Poisson}\!\left(E_{i,t}^{(d)} \, \theta_{i,t}^{(d)}\right) \]
\[ \log(\theta_{i,t}^{(d)}) = \alpha^{(d)} + \beta^{(d)} t + T_t^{(d)} + S_i^{(0)} + S_i^{(d)} + X_i \gamma \]
\[ S_i^{(0)} \sim \text{ICAR}(W, \tau_0), \quad S_i^{(d)} \sim \text{ICAR}(W, \tau_d), \quad T_t^{(d)} \sim \text{RW1}(\tau_t) \]
Notació. \(i\): ABS; \(t\): any; \(d\): infecció (Ct, Ng o Sy); \(\theta_{i,t}^{(d)}\): risc relatiu; \(\tau\): precisió amb priors de penalització per complexitat PC.
ICAR compartit \(S_i^{(0)}\) + ICAR específic per infecció \(S_i^{(d)}\)
Model adaptat de: Gómez-Rubio, V., Palmi-Perales, F., López-Abente, G., Ramis-Prieto, R., Fernández-Navarro, P. (2019). Bayesian joint spatio-temporal analysis of multiple diseases. SORT, 43(1):61–74.
Model conjunt bayesià Espai (S) – Temps (T)
\[ O_{i,t}^{(d)} \sim \text{Poisson}\!\left(E_{i,t}^{(d)} \, \theta_{i,t}^{(d)}\right) \]
\[ \log(\theta_{i,t}^{(d)}) = \alpha^{(d)} + \beta^{(d)} t + T_t^{(d)} + S_i^{(0)} + S_i^{(d)} + X_i \gamma \]
\[ S_i^{(0)} \sim \text{ICAR}(W, \tau_0), \quad S_i^{(d)} \sim \text{ICAR}(W, \tau_d), \quad T_t^{(d)} \sim \text{RW1}(\tau_t) \]
Notació. \(i\): ABS; \(t\): any; \(d\): infecció (Ct, Ng o Sy); \(\theta_{i,t}^{(d)}\): risc relatiu; \(\tau\): precisió amb priors de penalització per complexitat PC.
Pendent \(\beta^{(d)}\) + desviació suau \(T_t^{(d)} \sim \mathrm{RW1}(\tau_t)\)
Efectes associats a covariables \(X_i \gamma\) (p. ex. socioeconòmiques, accessibilitat, etc.)
Integrated Nested Laplace Approximation (INLA)
Model adaptat de: Gómez-Rubio, V., Palmi-Perales, F., López-Abente, G., Ramis-Prieto, R., Fernández-Navarro, P. (2019). Bayesian joint spatio-temporal analysis of multiple diseases. SORT, 43(1):61–74.
Riscos relatius (RR): mitjana, mediana i Interval de Credibilitat (IC95%)
| Paràmetre | Mitjana | Mediana | IC95% inf | IC95% sup |
|---|---|---|---|---|
| α (Interceptes per infecció) | ||||
| αCt | 0.348 | 0.348 | 0.348 | 0.370 |
| αNg | 0.215 | 0.215 | 0.203 | 0.226 |
| αSy | 0.352 | 0.352 | 0.331 | 0.374 |
| β (Canvi anual per infecció) | ||||
| βCt | 1.310 | 1.309 | 1.038 | 1.162 |
| βNg | 1.279 | 1.279 | 1.089 | 1.353 |
| βSy | 1.027 | 1.027 | 0.914 | 1.155 |
| γ (Factors contextuals, efecte comú) | ||||
| Dens. Pobl. mitjana vs urb. | 0.838 | 0.838 | 0.719 | 0.905 |
| Dens. Pobl. rural vs urb. | 0.739 | 0.739 | 0.651 | 0.836 |
| Índex Socioec. T2 vs T1(major vuln.) | 0.916 | 0.916 | 0.854 | 0.951 |
| Índex Socioec. T3 vs T1 (major vuln.) | 0.892 | 0.892 | 0.825 | 0.953 |
Variàncies (\(\sigma^2 = \tau^{-1}\)): mitjana, mediana i IC95%
| Bloc | Mitjana | Mediana | IC95% inf | IC95% sup |
|---|---|---|---|---|
| Espacial | ||||
| Comú | 0.138 | 0.138 | 0.117 | 0.165 |
| Específic Ct | 0.030 | 0.030 | 0.021 | 0.045 |
| Específic Ng | 0.010 | 0.011 | 0.004 | 0.022 |
| Específic Sy | 0.074 | 0.075 | 0.056 | 0.102 |
| Temporal | ||||
| Específic Ct | 0.077 | 0.074 | 0.045 | 0.126 |
| Específic Ng | 0.036 | 0.036 | 0.024 | 0.062 |
| Específic Sy | 0.018 | 0.020 | 0.007 | 0.041 |
Dinàmica temporal
Mapa de risc comú a totes les ITS
Clamídia
Gonorrea
Sífilis infecciosa
Patrons comuns i específics: el model distingeix el que és compartit entre ITS i el que és diferencial per infecció i territori.
Major robustesa: davant la variabilitat de taxes directes (zones petites o amb pocs casos), el model aporta estimacions més estables i fiables.
Evidència útil en salut pública: orienta la prevenció i el control d’una manera més focalitzada.
Extensible: pot aplicar-se a altres contextos territorials.